Herbicida

Zona tractada amb herbicides
Unes males herbes a dreta i esquerra recent ruixades amb herbicida glifosat, no s'aprecien efectes.
Efecte de l'herbicida a la mateixa parcel·la 14 dies després

Els herbicides són productes agroquímics o fitosanitàries que eviten el desenvolupament de les plantes adventícies considerades com mala herba. Alguns actuen interferint amb el creixement de les males herbes i es basen sovint en les hormones de les plantes.[1] Els herbicides selectius controlen espècies de males herbes específiques, deixant al cultiu desitjat relativament indemne, mentre que els herbicides no selectius (a vegades denominats herbicides totals en els productes comercials) poden utilitzar-se per a netejar terrenys erms, terrenys industrials i de construcció, vies fèrries i terraplens de ferrocarril, ja que maten tot el material vegetal amb el qual entren en contacte. A part de la selectivitat/no selectivitat, altres distincions importants són la persistència (també coneguda com a acció residual: el temps que el producte roman en el lloc i continua sent actiu), el mitjà d'absorció (si s'absorbeix només pel fullatge sobre el sòl, a través de les arrels o per altres mitjans) i el mecanisme d'acció (com funciona). Històricament, productes com la sal comuna i altres sals metàl·liques s'utilitzaven com a herbicides, però el seu ús ha anat disminuint i en alguns països alguns d'ells estan prohibits a causa de la seva persistència en el sòl i a la preocupació per la toxicitat i la contaminació d'aigües subterrànies. Els herbicides també han estat utilitzats en guerres i conflictes per exemple com a agents defoliants o per a pertorbar la producció agrícola.

Els herbicides moderns solen ser imitacions sintètiques de les hormones vegetals naturals que interfereixen en el creixement de les plantes que són l'objectiu del producte. El terme herbicida orgànic ha arribat a designar als herbicides destinats a l'agricultura ecològica. Algunes plantes també produeixen els seus propis herbicides naturals, com el gènere Juglans (noguera), o l'arbre del cel; aquesta acció dels herbicides naturals, i altres interaccions químiques relacionades, es denomina al·lelopatia. A causa de la resistència als herbicides -una de les principals preocupacions en l'agricultura actualment- diversos productes combinen herbicides amb diferents mitjans d'acció. La gestió integrada de plagues pot utilitzar herbicides juntament amb altres mètodes de control de plagues.

Als Estats Units el 2012, al voltant del 91% de tot l'ús d'herbicides, determinat pel pes aplicat, va utilitzar-se en l'agricultura.[2] El 2012, la despesa mundial en plaguicides va ascendir a gairebé 24.700 milions de dòlars; els herbicides van representar prop del 44% d'aquestes vendes i van constituir la major part, seguits d'insecticides, fungicides i fumigants.[2]:5 L'herbicida també s'utilitza en la silvicultura, on s'ha descobert que certes formulacions suprimeixen les varietats de fusta dura en favor de les coníferes després de la tala d'arbres, així com els sistemes de pasturatge, i la gestió de les zones reservades com a hàbitat de la fauna.[2][2][3][4]


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search